QUÈ ÉS LA LITERATURA?

D’una manera o d’una altra, tothom ja ha elaborat la seva pròpia idea de què és la literatura. Cadascú ha anat absorbint d’una manera o una altra, fins i tot de forma inconscient diferents significats del terme Aquesta superposició d’influències és característica d’una època on tot adquireix una condició polièdrica i per tant és susceptible de ser observat, analitzat, viscut des de diferents angles. Amb tants inputs, crec que seria difícil trobar alguna persona amb una escolarització bàsica que desconegués completament el terme literatura.
Podem a la pregunta; què és la literatura, sense córrer el risc d’equivocar-nos. S’admeten solucions de tota mena: Literatura és una qualificació en un expedient acadèmic …. un remei per les nits d’insomni …. una forma d’engany …… una subsecció d’uns grans magatzems … els llibres que es venen per Sant Jordi … el que hi ha a la Biblioteca …. Com qualsevol pensament quan s’enfila per la recopilació de significats acaba colgat per un allau.
Com sobreviure en els temps moderns a la polisèmia del terme? Com superar qualsevol enfoc esbiaixat de la paraula literatura? Intentar-ho sembla un pas agosarat, i no ho és. Crec que s’hi arriba per la via directa. Ha arribat el moment inevitable: la recerca d’una definició acadèmica que situï el terme literatura des de dins i per ell mateix .
Per una qüestió de mètode i sobretot perquè sóc una persona que pertanyo al temps que visc; consultaré al savi d’entre els savis, consultaré a l’oracle: cercador Google
-Què és la literatura?
Com que tinc una edat, m’adono que qualsevol diccionari per-digital mig decent em podria haver donat la mateixa resposta: Literatura és l’art que fa servir les paraules. No penso discutir la certesa d’aquesta sentència, però hi subratllaré un però; és una formulació massa general que no resolt la pregunta, ja que ens planteja una altra gran pregunta; quan es pot considerar que l’ús de les paraules és art, i per tant esdevé literatura?
Per si feia falta afegir més confusió, podem buscar altres factors que compliquin un possible significat de la paraula. Introduïm en l’equació el temps històric. A l’edat mitjana es considerava literatura el que feien els joglars o els trobadors? Els contes tradicionals que durant segles es transmetien oralment es consideren obres literàries? o només ho són a partir del moment en què gent com Perrault o Andersen els redacten i els donen un títol i les publiquen? Si canviem el valor temps històric traspassant-lo a l’època actual, ens trobarem amb preguntes similars i amb les mateixes disjuntives; les representacions de Dames i vells, o els parlaments del Ball d’En Serrallonga, o les versificacions del hip-hop són literatura? … per no parlar de les incursions frontereres a banda i banda entre la literatura i gèneres com el còmic, el teatre, el cinema …
Intueixo que la literatura és un concepte que se’ns pot escapar fàcilment. Veig la literatura com un univers que s’ha anat expandint al llarg dels temps, creant tota mena de singularitats que tenen poca, o molta, relació entre les mateixes. Les dimensions i els límits d’aquest univers, constantment sacsejat per contínues evolucions, fan que es terme literatura quedi desposseït d’un significat únic que abasti la totalitat de l’ elaboració cultural de tots els temps, de tots els indrets, de les totes les obres de tota mena que es fan i es desfan. L’únic significat comú que pot arribar a prevaldre és l’ús de les paraules amb una pretensió creativa. El concepte obligatòriament és massa vague i poc concret, desgraciadament no ens ajuda molt.
En un intent de voler concretar a què ens referim , de què parlem quan enunciem la paraula literatura, se’m fa necessari afegir un epítet al terme: Literatura contemporània, clàssica, fantàstica, eròtica, ……. donar contingut a l’objecte al qual ens referim, pot ser una via per entendre la dimensió o dimensions que pretenem definir. Així doncs ja no parlaria de literatura com un ens abstracte sinó de literatures en plural, cadascuna amb les seves característiques. Moltes d’aquestes literatures nascudes a l’empara del que es coneixia com gèneres literaris.
Arribats a aquest punt, el meu interès abandona la definició i bascula cap els paràmetres que conformen la creació literària, coses com….. la complexitat del món que es crea amb una obra, el/s tema/es que tracta/en, les sensacions que ens produeixen, les intencions de l’autor/a……. En resum; res de nou, la literatura(i les literatures) sempre ha/n pretès això. Potser la diferència més essencial és que avui en dia, tenim el privilegi d’escollir amb quin/es literatura/es volem gaudir.

Jordi Masalles