Arxius mensuals: Setembre de 2012

Anunci per paraules

Gdansk

 

S’amoïna perquè no té temps de tenir la seva llar endreçada?

Se li acumulen muntanyes i muntanyes de papers, factures, rebuts, cartes i paperassa?

Quan busca la garantia de la televisió, batedora o qualsevol altre electrodomèstic necessita temps i temps i acaba comprant-ne un de nou perquè no la troba? No recorda el nom d’aquell hotelet tan fantàstic de l’estiu passat i creu que va llençar la targeta que havia agafat?

Doncs no es preocupi més!!!! El nostre Ordre-nador li ofereix la solució.

Ordre-nador és un nou servei a domicili que li endreçarà casa seva en un tres i no res. Li garantim que després de la visita del nostre Ordre-nador, vostè mateix@ no trigarà en trobar allò que busca, ja sigui una factura, una recepta, una carta o la matrícula del curs d’anglès…

Vostè no s’ha de preocupar de res.

Truqui’ns al 333 333 333 i li concertarem una cita amb el nostre Ordre-nador.

Pressupostos sense compromís.

Si ho necessita, li proporcionem el sistema d’emmagatzematge que més li convé .

També es fan estudis personalitzats per a empreses i negocis.

Preus especials per a autònoms.

 

mots.en.cru

Maite

Anuncis

L’home que espera l’estiu

Platja del Miracle

L’home que tot l’hivern espera l’estiu, arriba a la platja i s’estira a la sorra. La seva pell assedegada de sol, xarrupa tots els seus raigs amb tantes ganes, que l’home s’espanta i busca a la bossa alguna cosa per resguardar-se. Pensa que com més gruixut millor i res li sembla tan adient com el primer volum del llibre Tàctiques per enrotllar-se a la platja el primer dia de sol. Sense pensar-s’ho més, se’l col·loca damunt del pit i sent el, de primer fresc i després càlid, contacte del paper amb la seva pell, que fa que els seus ulls es tanquin mansament.
No sap que la introducció ja indica que molts dels consells que es donen al manual, no necessàriament funcionen per a tothom ni per a tothom igual. Així, amb els porus ben oberts per l’escalfor i de la mateixa manera que abans xuclaven el sol amb vehemència, ara xuclen suaument totes les paraules del magnífic llibre.
L’home que dormia, mentre omplia el seu ésser de paraules, ara es desperta i veu el llibre buit i en blanc al seu damunt. Pot entendre el que ha passat, ha sentit a parlar d’osmosis i de dissolucions, però com entendre les paraules barrejades dintre seu? Per un moment l’angoixa l’aclapara, però l’abatiment és breu.
Una noia se li acosta amb un somriure i ell sent que alguna cosa, fins ara travada dins del seu cap, s’allibera i, atropelladament li desferma la llengua. No sap com ho ha fet, però les paraules surten de la seva boca, una darrere l’altra i deuen ser les adequades perquè la noia ha eixamplat el seu somriure. Cada adjectiu amb cada nom, cada verb amb el seu complement, cada frase ben lligada…
I l’home que esperava l’estiu pensa que el llibre que va comprar sense convicció, funciona, i fins i tot, sense llegir-lo.

mots.en.cru

Teresa

La bala de plata

GRAFFITI- Barcelona

GRAFFITI- Barcelona

El condemnat demanà com a últim desig, que l’executessin disparant-li una bala de plata en lloc de ser fregit ben assegut a la cadira elèctrica. Ningú no va entendre el perquè de la seva decisió, però ell no parà de demanar que el matessin amb una bala de plata.
Davant tanta insistència la gent de la presó se’l mirà amb uns altres ulls. I si…? els carcellers començaren a sospitar. I van acabar prenent mesures. Els que feien el torn de dia, van decidir passar de llarg davant la seva cel·la, inclús alguns donaven un tomb per evitar-la. Els del torn de nit canviaren l’arma reglamentària per un xiulet que emetia ultra sons i espantava els gossos.
Amb els dies, va córrer la brama que en aquella presó hi havia tancat un home llop molt perillós. Aquest rumor va posar nerviosos els altres reclusos que protestaren amb violència, a més les seves famílies van deixar de visitar-los per si de cas. El caos es va fer l’amo del penal. Mentrestant el presoner seguia impassible dins la seva cel·la sense donar indicis que l’importés un rave tot l’enrenou que hi havia al seu voltant. Aquest fet augmentà les sospites. A final no va haver més remei que buscar la maleïda bala de plata. Però la legislació no contemplava el fet que algú fóra executat d’aquesta manera.
Per evitar l’intent d’amotinament que amenaçava en produir-se si el reclús romania més temps a la presó, no va quedar més remei que alliberar el presoner. Un dijous al migdia el deixaren anar.
En sortir de la presó, el flamant ciutadà lliure, abans un condemnat per homicidi, volgué fer partícip al món del seu gran èxit. Incrèdul, observà que cap diari, cap canal de televisió l’esperava per fer-se ressò de la seva sortida. Ni un trist periodista va acudir per preguntar-li com ho havia aconseguit.
I arronsant les espatlles com si ell també volgués restar importància al fet que havien menystingut la seva astúcia, va girar l’esquena i deixà la presó enrere.
De sobte un tret es va sentir trencant la calma del moment. L’antic presoner es posà la mà al pit i va caure plegat al terra. Una bala de plata li havia travessat el cor. Algú devia pensar que no és gaire ètic deixar un condemnat a mort sense el seu darrer desig.

mots.en.cru
Carme

Més lleig que un pecat

Graffiti- Tarragona

Graffiti- Tarragona

Mai ningú no s’havia atrevit a dir-li que potser aquells vestits tan ajustats no li esqueien bé del tot, però ell era així… diferent.
Va sortir de l’armari, i va passar de ser un noi murri a ser una reina sense tron. Abans de la sortida, anava pentinat amb clenxa al costat i camisa per dins el pantaló, apujat quasi fins a l’aixella. Després de la metamorfosi, al local la multicolor balladora , començà a lluir un look, per definir-ho d’alguna manera, estrambòtic…si més no, es va canviar la clenxa al mig. I amb l’assiduïtat a la Multicolor van venir els vestits ajustats. Mai no hem sabut el perquè de tot plegat. Però el que sí tenim clar és, que si entra a qualsevol botiga i hi ha roba amuntegada de la qual volen desfer-se’n, ell contribuirà com a client preferent. La curiositat de tot plegat és l’elecció, que sense haver-s’ho proposat és la més antiestètica i la més desencertada que es pugui imaginar. Tot i amb això, va passejar el seu cos a sobre la passarel·la Cibeles que semblava una botifarra acolorida seguit del munt de models, evidentment, esquifides. Però el que encara s’entén menys és que la seva germana l’hagi permès
sortir d’aquella manera, ja que és una de les dissenyadores de moda amb més prestigi al nostre país…

mots.en.cru
Maria

Santa Rita

Una recons. Estava tan contenta i satisfeta amb la petita operació que li acabava de canviar la vida, que ja l’havia rebatejat. Per això que quedés més xic, més actual, més cool. I és que la Rita estava decidida a deixar de ser una bleda assolellada que s’havia passat mitja vida aguantant les banyes del seu marit per passar a ser una dona nova. Sí, una nova Rita amb un nou himen, reconstruït. S’havia acabat plorar per haver-li lliurat la flor a l’home equivocat. És clar que, el que la Rita no es pensava, és que trobar un de bo seria d’allò més difícil.

Graffiti Nàpols

On havien quedat els et convido a sopar, les flors a la primera o segona cites, els agarrados a les sales de ball…no trobava més que poca soltes que fugien així que la sentien explicar la història de la seva recons. Quan un matí al cafè va conèixer l’Ernest, que la va convidar i van passejar de bracet, no va dubtar ni un moment que ell seria l’escollit. Finalment, un diumenge a la nit es va deixar anar als seus braços amb un conjunt de llenceria fina. I allí, just abans de començar la feina, la Rita que va i li recorda que m’he fet una recons, perquè tu siguis el primer, tu, Ernest, només tu; i ell que li respon que ni recons ni sopars de duro, xata, que això està per estrenar i jo el que tinc és pressa!

mots.en.cru
Marta