Petjades silents

Les petjades silents no es fixen al terra d’asfalt. No parlen, no diuen què arrosseguen, no pronuncien que ell ha passat, que ha esdevingut, que ha estat…

 La sorpresa dels nens dibuixa el somriure dels adults, dóna al·licient a la vida monòtona del poble. L’home de vermell tenia regals, per a petits i grans…

21:30, l’escalfor de la casa serveix de consol als convidats que arriben. Fora marca 2 graus i la humitat, avui, glaça els cotxes. Els primers, porten les postres, ja s’havia quedat Així. Al costat del forn, l’amfitriona no s’adona de la temperatura exterior, tot són carreres des de fa una hora.

21:35, La resta de convidats, arriben amb desordre, d’aquella manera que anuncia que no existeix cap protocol.

 21:40, La germana diu, que s’ha de posar la televisió, que aquest any estrenem un “nou rei”, i que li fa gràcia sentir que diu. D’altra banda, al Whats upp, no deixen d’arribar fotos d’un tal pequeño Nicolàs, que es veu que com es descuidi el nou rei, potser el farà ell el discurs… Tot fa olor a menjars nadalencs…

22:00, Tots a taula, el menjar també te un pél de desordre…són els cànons establerts…

 22:30, els nens i els guarniment, que són de color blau, s’han trobat. Tota una descoberta. Guanya qualsevol ninu dels catàlegs que hi ha per tot arreu, aquells que serveixen de guia en l’elecció de regal de reis…El petit de dos anyets, ha trobat la diversió en les boles argentades de l’arbre de nadal. Sense demanar permís a ningú, decideix tot sol, que tenen un altre destí.

 22:45, a l’arbre li han arrabassat totes les boles que queden a una alçada aproximada de mig metre…

 23:00, l’aroma del cafè arriba des de la cuina…tràfic de coberts, plats i resta de menjar, fan que la casa en un instant sembli una trinxera de guerra… els nens criden, una bola ha anat a parar al cap de la nena de cinc anys, i li ha donat la idea que potser això és més divertit que la pel·lícula de peixos que hi ha a la tele.

23:10, les mames i els papes renyen els soldats, diuen que ja n’hi ha prou d’aquest color, que si es comporten d’aquesta manera, no en rebran de regals aquest any!

 23:35, una trucada perduda sona a la cuina…l’amfitriona es posa nerviosa, ja sap que ha de fer…

 23:36, després d’haver-se eixugat les mans, es dirigeix cap el menjador, i amb un crit diu que ha sentit no se què al balcó. Els nens deixen les boles i tothom surt. En aquell moment s’adona del fred que fa. Del bloc de davant surt la figura d’un home, les seves petjades són silents, camina de puntetes com amagant-se…els nens el senyalen i els grans es miren perplexos…

 Al balcó hi ha una capsa plena de regals, que dóna fe del miratge màgic, un flash vermell i blanc, que només un mòbil ha pogut gravar. La imatge no és nítida, i el vídeo domèstic queda com si fos una escena gravada en super vuit. Tothom entra amb pressa cap a dins, a fora no s’hi pot estar.

 mitjanit, l’Estrella d’Orient es barreja amb el so dels picarols d’un trineu molt especial, a mitjanit, tothom somriu,   nens i grans s’abracen  al conte, a la rondalla, a la història, els uns encara s’ho creuen, els altres es deixen portar d’aquella mà que la nit dibuixa…

Maria J. Fernández

IMG_0851

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s