ALQUÍMIA

S’assegué a poc a poc a la cadira, vençut, derrotat…Feia dies que havia trobat el que buscava, per fi ho havia trobat i ara, després de tant de temps de concentrar-se, d’aïllar-se del món i de tot el què no tenia a veure amb l’Elixir, havia perdut les paraules. Signes i més signes sobre el paper, fulls i més fulls un damunt de l’altre, i no recordava, no sabia com exposar el seu descobriment.

Esperançat havia escrit al seu amic Llull en cerca d’ajuda, qui de segur trobaria les paraules que ell no encertava. Consumit per la impaciència i reprimint el desesper, esperava una carta que no arribava, dient-se a si mateix que ses illes eren llunyanes i que en Ramon tenia molts assumptes a dirimir i no només el seu. A la fi, la carta havia arribat i l’Arnau la llegia una vegada i una altra sense acabar-s’ho de creure:

“ Estimat Arnau, al qui diuen de Vilanova. No hi ha orelles pitjors que aquelles que no volen escoltar. A les nostres trobades t’he parlat dels meus poemes, de les estrelles i de les bèsties. Hem discutit sobre filòsofs i sobre Déu. T’he mostrat càlculs matemàtics i binaris i t’he ensenyat com actua la força de la gravetat. Per ventura m’has sentit a parlar mai d’alquímia a mi? Jo pensava que amb el que deia i amb el que no deia, tu coneixies el meu pensament. Ara veig que m’equivocava. Amic meu, l’alquímia és una beneiteria, si més no, de moment, mentre els qui es diuen alquimistes no trobin un altre objectiu al que aspirar. En quin cap una mica sensat hi cap el pensar que es pot crear una pedra que convertirà qualsevol material en or, i encara més que netejarà les impureses de l’ànima? Com algú es pot arribar a creure que algun elixir de llarga vida ens faria immortals? I com t’ho has pogut creure tu? No sé què has descobert Arnau, penso que essent tu, no és possible ni l’engany ni la farsa, però també crec que tant d’aïllament t’ha minvat la cordura. I em sap greu, però no tinc paraules, ni en balear, ni en català, ni en àrab ni en llatí ni en occità. Els meus amplis coneixements sobre les llengües no tenen paraules per a bastir la bogeria”.

S’assegué a poc a poc a la cadira, vençut, derrotat…

Teresa Duch

índice

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s