La cigonya

La cigonya que fa el niu al campanar del poble ho albira tot. Impassible com un jutge sense feina, no pensa, només mira.

Quatre nens acaben de llançar pètals de flors als nuvis que tot just surten per la porta de l’església. Els adults porten l’arròs, i l’au veu com al cabell negre de la núvia se li barregen els grans. Les dones vídues són als balcons, i els miren com surten somrients, i pensen que tot no seran flors i violes, que la vida és molt dura, que a vegades és injusta.

La cigonya mira cap al carrer de baix, no perquè allà passi algun fet especial, sinó perquè el fruiter acaba de col•locar l’enciam a unes capses de fusta; tot ben exposat, ben bonic, que entri pels ulls i sobretot que vingui de gust. La seva veïna, la del número set, entra. No ve a comprar enciam i el fruiter ho sap. Estic embarassada.

Un núvol fugisser fa ombra la cigonya. Els nuvis i els convidats ja se n’han anat. Una de les cries estira el coll, molt, té gana. I la mare li posa l’aliment al bec.

Quan la veïna del set surt per la porta de la botiga, decideix caminar per la part del sol, li ve de gust. En creuar, ensopega amb les caixes de l’enciam i cau al terra.

La cigonya s’ha girat de cop, torna a mirar el carrer de baix. Una munió de gent s’arreplega al voltant de la dona que, ara, sua. Resta pàl•lida mirant cap a dalt, mirant el campanar. Finalment un cotxe blanc se l’emporta. L’escàndol de la sirena, a l’au li arriba amortit. Allà dalt, les accions humanes prenen distància.

Perquè ha de ser meu? Segur que és del teu home, surt d’aquí i no em compliquis la vida. La veïna del set ha tingut un avortament, i el seu home l’abraça i la consola. Li xiuxiueja que ja en tindran un altre. Li acarona els cabells mentre li agafa de la mà.

La cigonya del campanar, no entén les mentides, té sort. Només entén de l’aliment que li és necessari, dels canvis de temps, i dels refugis on s’han de desplaçar en cas de fugida. Des d’allà no veu la cara de fàstic de la veïna, ni l’expressió de tristesa del seu home.

No veu el fruiter nerviós, que avui no aconsegueix concentrar-se i no pesa cap fruita bé. No veu que els nuvis i els nens, ja mengen, en un saló abillat de blanc i blau, com el cel d’avui.

La cigonya estira el coll, vol que li doni el sol i l’acaroni l’oreig que ve de mar. Les cries li criden, però no en fa cas, no, ara no.

Maria J. Fernández

 

IMGP2086

Anuncis

2 pensaments sobre “La cigonya

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s