El braç

En Tomeu surt de l’hospital, avui fa deu dies que va perdre el braç, l’esquerre. No va ser massa afortunat amb la pèrdua degut a que és esquerrà. En Tomeu pensa que ara és un home que no es podrà valdre per ell mateix.

—Millor que t’haguessis quedat coix- li assegura en Pere, el company que comparteix carrer, vi i pudor.

—Trobes?

—Sí, no cal perdre una cama per ser coix, i té beneficis ser-ho. Però per ser curro has hagut de perdre el braç i no sé som es pot considerar un benefici.

En Tomeu baixa el cap i assenteix resignat. Mira els ocells que passen picotejant el terra, prop del seus peus. No tenen braços i no els va tant malament pensa. Però no ho diu només es toca amb la mà dreta el monyó com qui acarona un somni que poc a poc s’esborra de la ment i que aviat no es recordarà què s’ha somiat.

—Ja és tenir mala pata que hi hagués el guarda. Els guardes són pitjors que els amos, els va la feina i disparen a matar. La feina, maleïda, els torna llops- sentència amb una veu rogallosa i enrabiada en Pere.

—Si que ho són. Pitjors que els amos- confirma en Romeu.

—Te fa mal?

—Una mica, me fa més mal pensar que no tinc braç—.

—Saps què? que al final has tingut sort. Les desgràcies inspiren compassió a les velles, que són les que donen diners- diu al cap d’una estona i d’uns quant glops de vi en Pere.

—Trobes?

—I tant. Prou de robar. S’ha acabat anar per estos mons de déu pidolant i que et miren com si fossis una escopinada a punt d’esquitxar. Ara ets un necessitat, podràs parar la mà com si fora una supervivent que necessita ajut. Hi tens dret.

—Trobes?

—Que no m’has sentit? És el moment de comprovar-ho. Ves a demanar-li a aquella vella, segur que porta xavalla. I qui sap si, amb una mica de sort cau, algun bitllet. Afanya’t que la botiga tanca a les vuit i no tenint prou vi per passar la nit.

En Tomeu corre a demanar caritat a la dona vella. En Pere se’l mira, observa els moviments i nega amb el cap. Hauran de treballar molt la mà dreta, per corregir la manera com en Tomeu pidola, com un nàufrag que no se’n refia de les possibilitats del flotador.

La nit s’endú els ocells i les dones que porten diners. I deixa dos homes dormint profundament damunt d’un banc de fusta amb un braç perdut per tirar endavant.

Carme Carles

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s