L’amenaça de pluja
omple de quietud la tarda.
Cap fulla es mou, temorosa
que una gota l’oblidi;
ocells amb les ales plegades
caminen saltant pel terra.
Tot roman com adormit.
I al vidre d’una finestra,
el món s’ha tornat de plom.
Carme Carles
Anuncis
