La bala de plata

GRAFFITI- Barcelona

GRAFFITI- Barcelona

El condemnat demanà com a últim desig, que l’executessin disparant-li una bala de plata en lloc de ser fregit ben assegut a la cadira elèctrica. Ningú no va entendre el perquè de la seva decisió, però ell no parà de demanar que el matessin amb una bala de plata.
Davant tanta insistència la gent de la presó se’l mirà amb uns altres ulls. I si…? els carcellers començaren a sospitar. I van acabar prenent mesures. Els que feien el torn de dia, van decidir passar de llarg davant la seva cel·la, inclús alguns donaven un tomb per evitar-la. Els del torn de nit canviaren l’arma reglamentària per un xiulet que emetia ultra sons i espantava els gossos.
Amb els dies, va córrer la brama que en aquella presó hi havia tancat un home llop molt perillós. Aquest rumor va posar nerviosos els altres reclusos que protestaren amb violència, a més les seves famílies van deixar de visitar-los per si de cas. El caos es va fer l’amo del penal. Mentrestant el presoner seguia impassible dins la seva cel·la sense donar indicis que l’importés un rave tot l’enrenou que hi havia al seu voltant. Aquest fet augmentà les sospites. A final no va haver més remei que buscar la maleïda bala de plata. Però la legislació no contemplava el fet que algú fóra executat d’aquesta manera.
Per evitar l’intent d’amotinament que amenaçava en produir-se si el reclús romania més temps a la presó, no va quedar més remei que alliberar el presoner. Un dijous al migdia el deixaren anar.
En sortir de la presó, el flamant ciutadà lliure, abans un condemnat per homicidi, volgué fer partícip al món del seu gran èxit. Incrèdul, observà que cap diari, cap canal de televisió l’esperava per fer-se ressò de la seva sortida. Ni un trist periodista va acudir per preguntar-li com ho havia aconseguit.
I arronsant les espatlles com si ell també volgués restar importància al fet que havien menystingut la seva astúcia, va girar l’esquena i deixà la presó enrere.
De sobte un tret es va sentir trencant la calma del moment. L’antic presoner es posà la mà al pit i va caure plegat al terra. Una bala de plata li havia travessat el cor. Algú devia pensar que no és gaire ètic deixar un condemnat a mort sense el seu darrer desig.

mots.en.cru
Carme

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s