Santa Rita

Una recons. Estava tan contenta i satisfeta amb la petita operació que li acabava de canviar la vida, que ja l’havia rebatejat. Per això que quedés més xic, més actual, més cool. I és que la Rita estava decidida a deixar de ser una bleda assolellada que s’havia passat mitja vida aguantant les banyes del seu marit per passar a ser una dona nova. Sí, una nova Rita amb un nou himen, reconstruït. S’havia acabat plorar per haver-li lliurat la flor a l’home equivocat. És clar que, el que la Rita no es pensava, és que trobar un de bo seria d’allò més difícil.

Graffiti Nàpols

On havien quedat els et convido a sopar, les flors a la primera o segona cites, els agarrados a les sales de ball…no trobava més que poca soltes que fugien així que la sentien explicar la història de la seva recons. Quan un matí al cafè va conèixer l’Ernest, que la va convidar i van passejar de bracet, no va dubtar ni un moment que ell seria l’escollit. Finalment, un diumenge a la nit es va deixar anar als seus braços amb un conjunt de llenceria fina. I allí, just abans de començar la feina, la Rita que va i li recorda que m’he fet una recons, perquè tu siguis el primer, tu, Ernest, només tu; i ell que li respon que ni recons ni sopars de duro, xata, que això està per estrenar i jo el que tinc és pressa!

mots.en.cru
Marta

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s